«Aleshores, el jove inicià el descens a les profunditats. Allà sentí la terra, els minerals, els vestigis d’antigues ciutats.»

Els espais subterranis tenen una identitat pròpia, així com una estructura, una autonomia i una lògica particulars.
Són espais que de vegades amaguen les necessitats, les grandeses o les misèries de la superfície i d’altres les concentren o les repelen. Materialment, funcionen com a òrgans interns de la ciutat, en permeten i en regulen el funcionament i els fan de sistema circulatori: pensem en les xarxes de metro, d’aigua, d’electricitat o de fibra òptica. En el vessant simbòlic, la part soterrada d’una ciutat remet a la part soterrada de nosaltres mateixos, al nostre inconscient, al nostre cantó més fosc, a les pors, els desitjos, els somnis o els malsons.
Per a aquesta antologia hem demanat a quatre autores i a tres autors que creïn històries que haurien pogut passar en alguns d’aquests espais; d’aquesta manera, mentre llegim els relats, els podem acompanyar en els seus viatges de descens.